dijous, 12 d’octubre de 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Plana Baixa: de Xilxes a la Vall d'Uixó

Caminada del Grup de Caminants per la Plana Baixa: de Xilxes a la Vall d'Uixó. 17-9-17
 El diumenge 17 de setembre ens disposàvem a fer una nova etapa del Camí per la Plana Baixa, del tram Morvedre- Vall de Segó- Plana. El punt de trobada era Xilxes, poble on vàrem acabar la darrera vegada. Una vegada ens vam trobar tot el grup a la plaça Major i vam fer les presentacions pertinents vàrem iniciar el Camí.  Caminàvem per camins de tarongers, Enric Amer ens va acompanyar un trosset, va ser una grata sorpresa poder escoltar les seues explicacions una vegada més, d'una persona tan coneixedora com ell, que estimava i defensava pam a pam la nostra  comarca.
 L'aigua i els brolladors eren els protagonistes d'aquell caminet fins la Llosa. Segons ens va contar Enric, molta de l'aigua del riu Palància es filtrava i anava apareixent en milers d'ullals per aquella zona de marjal,  era un goig veure l'aigua com anava regalimant per séquies i marges. L'aigua era la riquesa més gran de la zona.Vàrem arribar  a una bassa , no era tan gran com la font de Quart. Vàrem esmorzar en unes tauletes de fusta, un berenador. Després de fer un mosset vam tornar a caminar, aquesta vegada cap a la Llosa. La Llosa la vam passar ràpidament , vam deixar  els llavadors, l'església i vam creuar a l'altra banda de carretera cap a la Vall d'Uixó, ens endinsàvem per dintre dels horts de tarongers, i en passar una paret i un lledoner enfilàvem la pista que arribava a un antic casalici on antigament tenia el seu palauet l'amo Segarra, tan conegut a la Vall d'Uixó.
 Entre l'emoció i el record, vàrem cantar la cançó que fa anys cantàvem al grup de usica tradicional de Castelló Saüc : la Fàbrica de Segarra

La Fàbrica de Segarra
Han tret una moda nova
que  ha vingut de la marjal,
 entre el “seguro” i la CNS
  es queden tot el jornal.
 La corvina l’acompanya
 el moniato i la carn.
Unes poques “queraïlles”
i un pessic de peix per adornar el ball.
 Dones dels treballadors,
 que espereu el sobret,
no compteu amb molta cosa,
perquè serà ben poquet.
La Fàbrica de Segarra
Tots s’ho miren molt rebé,
 Es pensen que tot són glòries
 I s’està molt malament.
 A la que arriba el dissabte
ens entornem sens diners
Perquè entre “pitos"  i “flautes”
el senyor Amado i ens deixa tots nets.
                                                           Quan us vinga sens “dineros”
 Digueu-li que torne demà
Perquè la CNS s’encarrega 
i també el “ seguro” de “ la enfermetat”








 Després de cantar el romanç de la Fàbrica de Segarra i recordar  com vivien a la Vall d'Uixó,  i també com va ser d'important la industria del calçat militar en una època tan bèlica.
 Vàrem fer els darrers quilòmetres  fins arribar a la Vall, amb un paisatge sense massa interès, entre camins i alguns polígons industrials.
 En arribar a la Vall vàrem tornar a pels cotxes i una vegada amb els cotxes a la Vall vàrem dinar al "bar Meson Deportivo" bon dinar i bon preu, i molt bona companyia. Vàrem escriure al llibre del Camí de l'etapa de la Vall, el bon rotllo són les  millors postres del dinar, la bona fe i la bona disposició de la gent, és el millor menú. Sobretot quan no sempre és així.
Vàrem segellar el carnet amb l'encuny de les coves de Sant Josep, bonic però xicotet.
 En acabar de dinar molta gent se'n va anar cap  a casa i d'altres vam anar a pels cotxes per visitar les Coves de Sant Josep. Després de miraculosament aconseguir entrades per a tothom, ja que el grup érem 10, i gràcies a l'ajuntament que ens va fer  preu de grup  a 7 euros, vàrem fer cua darrera de la multitud que esperava el moment per endinsar-se dintre la gola del llop, com si fora dintre la gola d'un gegant, vam arribar a la cua de les barques on els barquers anaven omplint els bots en grups de 14. Quan ens va tocar a nosaltres, la inestabilitat de la barca damunt de l'aigua  ens feia trontollar, però prompte vam estar instal·lats i el viatge va començar.
 El paisatge era espectacular, milers d'estalactites i estalagmites anaven donant forma aquell jardí sota terra, avançàvem tranquil·lament en la barca per sobre l'aigua clara i tranquil·la, i amb  l'atenció presa  a les explicacions del barquer i a les roques que anaven lliscant per damunt dels nostres caps, que  havíem de tenir compte de no ensopegar. Va ser una experiència única, un viatge per sota terra en barca per vora 1 km de riu , tal vegada em recordava " Viatge al centre de la Terra " de Jules Verne,  cada sala per on passàvem era un espectacle, les formes de les estalactites eren diferents i la nostra imaginació els donava noms depenent del que més s'assemblaven. Les explicacions del barquer eren en castellà però les preguntes nostres si que les contestava en català. La seua vida era sota terra fent els mateixos viatges cada dia. Malauradament no ens deixaven fer fotos per això no puc compartir la bellesa indescriptible d'aquell viatge. En un moment vàrem parar el viatge en barca per seguir per  dintre la Terra, la senda estava voltada d'estalactites i estalacmites, algunes tallades, roques vivents amb la goteta d'aigua  a sota. Em falten paraules per descriure tanta bellesa i tantes sensacions. Les roques prenien formes especials, la del dinosauri, on ens havíem d'imaginar la semblaça. Després del passeig per aquell sostre d'estalactites i formes retorçudes vàrem tornar a la barca , on el barquer ens esperava per seguir el viatge, també em recordava una mica aquelles històries o pel·lícules de por, on hi ha el barquer que va passant les ànimes a l'infern per sobre d'un llac. Vàrem passar per la sala dels rats penats, on inicialment hi havia, però la llum elèctrica de la cova, el turisme, i sobre tot que van taponar l'entrada van fer que desaparegueren.
 El viatge anava resseguint sales amb el sostre de pedra, finalment vàrem arribar al nostre punt de partida.   En uns pocs minuts ja estàvem una altra vegada fora de la cova. Ara era hora d' iniciar la visita guiada pel poblat ibèric de Sant Josep, havíem quedat fora amb  el nostre guia José Enrique.
Ens va contar a peu d'excavació i a partir del que s'havia anat trobant la possible història del poblat. La descoberta d'una muralla del poblat, la distribució de les diferents llars i els carrers, també la super posició de construccions romanes sobre les antigues iberèriques. Després vàrem anar a visitar l'aqüeducte. Faré un breu resum del que José Enrique ens va explicar:
Al terme de la Vall  d'Uixó trobem alguns assentaments , des de fa 20.000 anys, hi ha la cova dels Blaus,  on van trobar 9 individus soterrats en posició fetal, també van trobar  presència de mort per  tuberculosi en algun individu de fa 3000 anys. Al llarg de l'època musulmana s'instal·len  petits  poblets al llarg de la sèquia de l'aqüeducte, amb carrers paral·lels a la sèquia.
 L'aqüeducte romà:
 Dintre de tot l'aqüeducte hi ha dos arcs que són d'origen romà, la resta són arcs de mig punt del segle XIV. Veiem també l'aqüeducte més menut , és l'aqueducte de l'Alcúdia, dos molins, la torre és el trull.
 A l'altra banda hi ha la fàbrica de la llum o de les "llimonaes"(1906), fins als anys  50 tot el funcionament de l'aigua estan en ús.
 Ara ens desplaçàvem al nucli antic de la Vall d'Uixó,  segons ens va contar Jose Enrique, la Vall és un poble dual, té dues realitats, la de dalt i la de baix, dues parròquies, la de l'Assumpció i la de l'Àngel, son doblement ciutat , hi ha tres bandes; la de dalt, la de baix  i la dels fugits. Hi havia un barranc que separava les dues parts.
 En trobar-nos davant de la parròquia de l'Assumpció, Jose Enrique va obrir amb la  gran clau de ferro la porta del campanar, una imatge impressionant va ser  la vista del forat de  l'escala des de sota, era com un quadre, ara era el moment de la secció d'escalada del Camí, per pujar les escales del campanar.
 En arribar a la sala de les campanes vàrem descansar de la pujada, i vàrem poder gaudir del paisatge   i les vistes des de dalt , era un moment màgic, veiem el poble il·luminat des del campanar, se'ns havia fet de nit dalt de la torre, i la pau i la calma de la nit des d'allà dalt prenia més força.
En baixar del campanar tornàvem a tenir la imatge del forat de  l'escala, diferent  que a la pujada però també de quadre. Ara si que havíem acabat la caminada i el dia



El Grup de Caminants iniciàvem el Camí a Xilxes



 Caminem per camins d'horta

 Una bassa vora el Camí

 Escoltem les explicacions d'Enric Amer

 Una séquia amb ullals vora el camí



 Fem Camí per la Plana

 Una bassa vora el camí


 Enric Amer ens explica la història de l'indret


 Els partidors condueixen l'aigua


 Berenador prop de la Llosa




 El llavador de la Llosa

 L'església de la Llosa

 Fem camí cap a la Vall




 Arribem a la Vall d'Uixó


Poblat iber de Sant Josep

La Vall d'Uixó des del poblat iber

 AAntiga muralla descoberta al poblat




 Poblat iber de Sant Josep a la Vall d'Uixó


 Jose Enrique explicant-nos el poblat

 Pedra de granit a les pedres del poblat

 Carrer del poblat iber

 Antic molí de pedra


 Aqüeducte a la Vall d'uixó

 Aqúeducte, detall dels trossos d'arc romans



 Grup de Caminants vora l'aqüeducte


 Campanar i església de l'Assumpció de la Vall d'Uixó







 Església de l'Assumpció de la Vall d'Uixó


 Façana de l'església de l'Assumpció de la Vall d'Uixó


 Com un quadre, l'escala de caragol del campanar des de sota






 El Grup de Caminants a la sala de campanes

Baixem l'escala de caragol del campanar