dimarts, 16 d’abril de 2013

El castell Vell. Castelló de la Plana. La Plana Alta

El castell Vell. Castelló de la Plana. La Plana Alta

Dintre del terme de Castelló de la Plana hi ha un indret molt, molt especial per als castellonencs, és la muntanyeta de la Magdalena, un turonet on hi ha les restes de murades i torres que queden del castell Vell, l'antiga ubicació  de Castelló de la Plana, també anomenat castell de Fadrell on vivia la gent de Castelló, abans del trasllat en 1252.

En aquells temps dificils, un turó , un castell, unes murades, donaven a la gent seguretat i tranquil·litat. La plana era indefensa i no estava tan protegida. Era un castell d'origen islàmic, amb el temps ocupat  pels cristians, formant un primer nucli de població.

Castelló, el nom li ve de castell xicotet, d'aquest castell vell, no de castell gran com volen confondre'ns.
La gent de Castelló es sent orgullosa del seu origen, de l'indret on es va establir la primera gent baixada de terres de lleida, per repoblar aquesta terra, del seu Castell Vell.
Una vegada a l'any pugem a recordar aquest fet, a recordar els nostres avantpassats i el que queda de l'antic castell, i així l'origen lleidetà de Castelló de la Plana.
Del nostre castell Vell hem fet un lloc simbòlic, un indret sagrat , tot i que l'ermita de la Magdalena li ha pres massa protagonisme, respecte el  conjunt del  recinte fortificat, que és realment on vivia  la població.

Diu la llegenda, (que tots els castellonencs portem al cor), que una nit van baixar la gent que vivia al Castell Vell amb el gaiato i les canyes,  (per tantejar el terra fangós de sèquies i aiguamolls), amb un rollo per menjar i els xiquets lligadets en cintetes al gaiato, i un fanalet per veure en la foscúria..  
D'aquesta història naix molta de la simbologia de Castelló, tal vegada moltes vegades exagerada i desnaturalitzada del seu sentit original, com potser la transformació del gaiato i el fanalet amb la gaiata monumental.
 
Recórrer amb la mà els trossets de murada em fa pensar com seria la vida allà dalt, supose que tindrien  algunes fonts d'aigua clara per abastir-se d'aigua, un aljub per conservar-la a prop. Si feien una mica d'horta a la part propera de la plana.
Ara el recinte està tancat, però el dia de la pujada la gent entra per veure el castell, un entramat de murs i antigues parets creuen el tossal


 Antic aljub del castell Vell
  Durant la romeria a la Magdalena de l'any 2016 el 28 de febrer, vàrem veure com avançaven les obres de restauració del castell, torres i muralles anaven amunt, les excavacions donaven noves informcaions sobre l'antic poblament a la muntanyeta de la magdalena.
 També és cert que durant el ball a l'era de la Magdalena va crear una mica de polèmica si era necessàri tornar a refer el castell o deixar-lo tal com el teníem, el que si que és cert és que a poc a poc si no es fa res va caient i pedra a pedra és va desmotllant un patrimoni molt valuós. El que és veritat és que el nostre paisatge canviaria i un nou castell anava obrint-se a dalt del turó vora l'ermita, per altra banda és molt interessant tota la informació que les noves troballes van donant-nos respecte la història de Castelló.


Una muixeranga que s'alça davant del castell
 Les noves torres  i muralles del castell van prenent forma, les obres avancen, podeu comapar les primeres fotos amb aquestes i veurem les diferències

Nova imatge del nou castell "Vell"
 Tot i que està tancat al públic la gent entra  per examinar les obres del castell









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada