dijous, 30 d’octubre de 2014

Trinxeres de la Guerra Civil. El Puig.L'Horta Nord

Trinxeres de la Guerra Civil. El Puig.L'Horta Nord.

 En acabar l'aplec del Puig a la part nord de la muntanyeta de la Patà vaig poder descobrir una joia del nostre passat. Hi ha tot un seguit de trinxeres de la Guerra Civil i alguns refugis.
Amb poc de temps vaig recorrer aquelles sendes, un calfred va recórrer el meus cos  quan caminava per aquella trinxera, la meua ment pensava tot el que allí ha pogut passar. El patiment i la por que aquell escenari ha pogut presenciar.
 En resum la muntanyeta de la Patà és un indret on per totes bandes la història ha deixat  el seu segell , les trinxeres, el
castell, el monestir.
Hi havia un refugi obert i hi vaig entrar, era com endinsar-te en la boca del llop, tan fosc que com no duia llum no vaig poder seguir.

Monestir de Santa Maria. El Puig. L'Horta Nord

 Monestir de Santa Maria del Puig.El Puig.L'Horta Nord.

 El darrer diumenge d'octubre després de pujar  a la muntanyeta de la Patà a l'aplec del Puig vàrem recórrer els voltants del monestir  de Santa Maria del Puig, com era diumenge estava tancat i no vàrem poder entrar.
Són moltes les sensacions que em venen a la memòria en pensar en l'indret.Un indret carregat  de mites, d'història, de sang, d'alegria per uns i de dolor per uns altres.
 Després de llegir una mica més sobre l'indret entenc una mica més el valor del lloc. La pertenyença a un poble, a un país, i l'estima cap a la meua terra i 
la meua cultura, i les ganes de llibertat i de trencar les cadenes que amordassen al meu poble, això no treu ser conscient de la crueltat que va portar per a la cultura suplantada en aquell moment, pels musulmans la implantació de la nostra  a sa casa, en la conquesta del País Valencià. Crec que hem de ser crítics també amb nosaltres mateixa.
 Va ser una matança tremenda, un amassacre, el nou d'octubre  de 1237, en el lloc on hi ha ara el monestir. Encara que  siga el naixement del nostre poble, del poble valencià, va ser un part molt dolorós. No puc tenir una sensació d'alegria quan hi sóc davant d'aquest indret, tot i la meua pertanyença al poble valencià, però ara erem nosaltres els conqueridors, els invasors, els dolents.
 Segons sembla va ser on és troba el monestir on va tenir lloc la batalla del Puig

El monestir fou manat construir directament per Jaume I el 1240, té també molt de valor històric a part de l'arqueitectònic i artístic.






Castell del Puig. El Puig. L'Horta Nord

 Castell del Puig. El Puig. L'Horta.

 Com cada any pugem al pujol el darrer diumenge d'octubre i allí al costat de les runes del castell ens apleguem  tots els que ens preocupem pel futur del nostre poble.
 Enguany vaig fer una ullada a les parets del que queda del castell , on el penó amb les quatre barres penja recordant velles històries insignia de la nostra identitat.
 Segons conten els que saben és una consrució musulmana bastida sobre anteriors construccions segurament romanes, els àrabs l'anomenaven Jubal·la.
 Tot indica pensar  la importància del lloc  per totes les cultures que ens han precedit.
 Aquest any la pinada estava amb molts pins morts, tal vegada siga el darrer any de trobar-nos al voltant dels pins.
 Però hi queden poques restes del castell, tal vegada sota dels nostres peus encara resten sota l'ombra de la pinada algunes muralles soterrades.


Muntanyeta de la Patà. El Puig..L'Horta Nord

Muntanyeta de la Patà. El Puig.L'Horta Nord.
 La muntanyeta de la Patà és un turonet, com el  nom del poble  indica, un puig   que s'alça al nord de la població del Puig, a l'Horta nord.
 És una muntanya emblemàtica per moltes coses.
A nivell històric  és el punt on  Jaume I i els seus cavallers van preparar la conquesta de València.
Per altra banda és un lloc molt simbòlic també de resistencia del nostre poble cap a l'imperialisme imperant, i on cada any el darrer diumenge d'octubre hi ha l'aplec del Puig  i ens trobem dalt la muntanyeta,  escoltem els parlaments que el PSAN ens té preparats,  també hi ha paradetes de llibres i de menjar.
 Ens trobem amb la nostra gent, com cada any des de fa molts anys regalen una olivera a la persona més xicoteta de l'aplec i finalment cantem la muixeranga, els segadors i la internacional.
 I així citarem la cançó d'Al Tall que ens ho recorda.

 Darrer diumenge d'octubre, darrer diumenge d'octubre,
 el camí ja és ben sabut,
 eixiu a la carretera, 
 que cal aplegar-se al Puig.

 Per altra banda el nom de la Patà li ve de la llegenda que, quan estaven acampades a la muntanyeta els cavallers de Jaume I no tenien aigua,  el cavall de Jaume I va pegar una patada a terra i d'allà va sorgir aigua, i encara es troba la marca de la ferradura.

 Com cada any seguirem pujant a la muntanyeta el darrer diumenge d'octubre.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Sénia. Campredó.Baix Ebre.

Sénia. Campredó.Baix Ebre. Caminant entre Campredó i l'Aldea, i molt a prop de la torre de Campredó vaig trobar aquesta sénia  totalment intregra amb tots els mecanismes, i fins i tot la barra de fusta   fixada per posar l'animal perquè aquest puga rodar




dilluns, 27 d’octubre de 2014

Casa del Prat.Campredó. Baix Ebre

Casa del Prat. Campredó.Baix Ebre.

 Segons Joan Fuguet Sans, la documentació templera i hospitalera indueix a pensar que la llotja       ( coneguda pels campredonencs com la torre del Caragol) és  la casa que fou seu de la sotscomanda templera de Prat. El qualificatiu de llotja que se li ha donat molts cops i que té connotacions marineres no es pot justificar ni en la tipologia  de l'edifici ni en el seu àmbit i context històric.( Extret del llibre  Campredó Origens i actualitat. 3. Els templers i la cristianització.pag 171).

 La torre és anomenada  també la Llotja per la gent de Campredó. Després de la descoberta de  la  seua importància com a sotscomanda  templera (segle XI)  els entesos veuen més adecuat el nom de Casa  del Prat. Segons sembla dintre hi ha una escala de caragol  tallada en pedra impressionant, per això  durant molt de temps va ser coneguda com la torre del Caragol.


 Pel que fa a l'estructura de la torre, de les quatre parets que la composen  la part de la façana era la més malmesa, i ha estat totalment recostruïda. Podeu notar la diferència de color  a la fotografia entre la part nova i la vella.
 Pel que fa a la caminada  està en un turonet  a l'anomenat Prat de Quint. La vaig trobar fent el recorregut del Camí  de Campredó a l'Aldea.

Torre de Campredó. Campredó.Baix Ebre

Torre de Campredó. Campredó.Baix Ebre
Torre de Campredó, de fons el Montsià

  La visita a la torre va ser prou enriquidora, Jordi, el xic que treballava a l'ajuntament em va acompanyar, em va obrir  la porta  i me la va ensenyar en detall.
Pel que fa a la visita vaig poder llegir i informar-me de la seua història gràcies als panells que hi havia a l'interior.
 Vam pujar al terrat i hi havia una vista impressionant, a l'oest es veia l'Ebre, i el Port allà lluny com una muralla inmensa que no ens volia deixar veure el Matarranya, més al sud es veia la serra del Montsià i més prop de la torre, cap al nord i també a ponent però abans d'arribar
al riu una mar de tarongers, que segons em va comentar Jordi eren d'una empresa de Borriana( La Plana Alta). A l'altra banda de riu ja era Amposta, des d'allà dalt és veia molt bé la vall  fèrtil vora el riu  Ebre.
 Jordi se'n va anar i em va deixar una estona gaudir del moment, d'aquella vista preciosa on em situava en la comarca del Baix Ebre i la Vall de Quint.
 Vaig recórrer les estances de la torre, era planta baixa i dos pisos, actualment tenia una escala de fusta que els comunicava, la torre va estar restaurada fa poc, que tal com em va
 Tarongers, el canal, l'Ebre i el Port.
dir Jordi prou els havia costat aconseguir-ho, però feia molt de goig.
El sostre de les estances eren de volta de canó.

Una mica d'història de la Torre.
Les brigades internacionals. 
  En l' estança d'en mig hi havia un reportatge sobre l'estanda en la torre de les brigades internacionals durant la guerra Civil, hi havia alguns gravats i dibuixos dels milicians i la reproducció d'una carta que explica el que va passar.  Segons sembla en una operació de distració, quan el front es trobava a l'Ebre volien fer creure a l'enemic que el gros de les forces republicanes estaven a
Interior de la Torre de Campredó
Tortosa i no en Gandesa com realment estaven. El cas és que per la nit en barques estaven creuant cap a l'altra banda, però els van descobrir i van fer una matança i en van tornar molt poquets.
Carta dels soldats de les Brigades Internacionals
Escena de l'estada de les Brigades Internacionals a la Torre
Gravats deixats pels soldats de les brigades internacionals
Escrits deixats pels soldats de les Brigades intenacionals a la Torre


 En una altra sala ens recorden la importtància de la torre a l'epoca medival, com a torre de vigilànica per tenir cura de la vall.

dissabte, 25 d’octubre de 2014

Forn de calç. Vall de la Murta.Alzira.Ribera Alta

Forn de calç. Vall de la Murta.Alzira.Ribera Alta.
  El dia 18 d'octubre de l'any 2014 vàrem fer la visita a la vall de la Murta, en eixir vaig poder veure aquest forn de calç.


Pont de Felip II. Alzira.Ribera Alta.

Pont de Felip II. Alzira.Ribera Alta.


Ofegat dintre l'exuberant vegetació i com un noble pas per entrar al monestir hi ha el pont de Felip II .
 Em sembla curiós que no tinguem una altre nom més interessant que el d'aquest monarca, simplement perquè passava per allí.

divendres, 24 d’octubre de 2014

Jardí romàntic. Alzira.Ribera Alta

Jardí romàntic. Alzira.Ribera Alta
 Al costat del monestir de la murta i tancat per una paret hi ha aquest jardinet amb vegetació molt variada i l'estany al mig del jardí.

Creu del Cardenal. Alzira. Ribera Alta

Creu del Cardenal.Alzira.Ribera Alta
Cim Creu del cardenal

 És el cim més emblemàtic de la serra de la Murta a Alzira,  el dia 18 d'octubre el vàrem pujar des del monestir,  des del cim hi ha una prespectiva molt bona de la vall de la Murta i dels arrossars de la Ribera, impressionen les crestes dels cims de  la serra de la Murta , també és veu la vall de la murta,  com és una vall tancada i sols  és accesible per l'obertura cap a  ponent i cap a la vall de la Casella pel pas del pobre.
  El cim era prou visitat i  molta gent pujava i baixava.
Cingles prop de la creu del Cardenal
Vall de la Murta, vall de la Casella i el pas del pobre
Cim de la creu del Cardenal
La Ribera Baixa i al fons Cullera i la muntanyeta de les Raboses
Serra de la Murta