Els colors de la terra: Poblat del Tossal de Sant Miquel: Edeta. Llíria. El Camp de Túria

dijous, 15 de gener del 2015

Poblat del Tossal de Sant Miquel: Edeta. Llíria. El Camp de Túria

Poblat del Tossal de Sant Miquel: Edeta. Llíria. El Camp de Túria.

Monestir de Sant Miquel i poblat ibèric d'Edeta

Caminàvem de Benaguasil a Benissanó i Llíria i en creuar el tunel una nova vista ens arriba als ulls, a l'esquerra Llíria i el turó de Sant Miquel amb el monestir de Sant Miquel i el poblat d'Edeta, i la dreta Benissanó i el seu castell, i de fons la Calderona, com tancant l'escenari.
Aquell 21-12-14 ens trobàvem fent el Camí pel Camp de Túria, de Riba-roja a Llíria, em va captar l'atenció tot aquell horitzó amb tants atractius a la vista.
En aquesta entrada ens centrarem amb el poblat d'Edeta, important ciutat íbera capital d'Edetània, habitada del segle V aC. fins al 76aC.

El 12 de juny del 2015 per la vesprada vaig fer la visita a Edeta. A les quatre de la vesprada havia quedat a l'oficina de turisme a la plaça Major , la condició és que l'havia de tornar abans de les 8 de la nit.
El que ens conten els panells:
La ciutat d'Edeta s'ubica en una vessat. En la zona excavada i restaurada, les illes de cases s'edificaven sobre amplies terrasses seguint les corbes de nivell: els carrers que s'obrin sobre les façanes amples, però els perpendiculars a aquests són molt estrets i cmpten amb escales per a salvar els desnivells.
Qui vivia en aquestes cases? Sens dubte una comunitat socialment jerarquitzada, els grups de la població estaven units per vincles socials i familiars. La ceràmica pintada amb escenes figurades trobades al Tossal constitueix un document social execpcional : imatges de combats, caceres celebracions profanes o religioses mostren algunes de les activitats pròpies de l'aristocràcia edetana. No obstant això els grups no representats en la ceràmica figurada, com artesans llauradors o comerciants, també van realitzar activitats en aquests àmbits domèstics.
Activitats quotidianes i equipaments domèstics. Els equipaments de les cases són testimonis de la vida quotidiana i d'una part de l'economia de la ciutat, depenent de les activitats agrícoles. Les vivendes d'aquesta illa de cases amb estructures per la producció i la transformació d'aliments com molins rotatoris, que s'instal·laven sobre bases de pedra (departaments 42 a i 46) forns domèstics (departament 42b i 43) i un trull (deparatament 15) Moltes d'aquestes estances eren multifuncionals, ja que es realitzaven també altres activitats com la tèxtil i servien com espais de magatzamatge.
Com eren les cases?
Les edificacions s'adosaven a la paret rocosa del tossal organitzades en terrasses artificials. Eren grans cases amb varies plantes a les que s'accedia mitjançant unes escales. Els murs tenien un sòcol de pedra d'una alçada d'entre 70 i 150 cm, sobre el qual s'alçava una gruixuda paret feta de toves., (rajoles de fang). El mur posterior construït en pedra en la seua totalitat, es recolzava sobre la roca, i en algun cas arribava a tenir fins a quatre m d'alçada. Totes les parets es rebossaven amb fang i en molts casos es lluïen amb calç i es pintaven amb tonalitats rogenqus i blavoses. Els sostres plans consistien en un entramat de vigues i branques que sostenien una bona capa de fang. El sol era de terra batuda, i les portes i les petites finestres s'obrien a la façana.
Edeta
L'assentament ha sigut identificat com l'antiga Edeta a partir de les citacions d'alguns autors clàssics, com Claudi Ptolomeu, que l'anomena al segle II d C com a "Edeta, també Leiria",però la seua rellevància s'explica també per la relació amb el territori circumdant.
Des de les acaballes del segle V aC , Edeta va exercir de control polític i econòmic d'un ampli territori en què es disseminaven pobles i llogarets dedicats a l'explotació dels recursos agrícoles i ramaders. Aquest espai quedava delimitat per una xarxa defensiva de fortins situats a la serra de la Calderona, que mantenien relacions visuals entre ells i amb la ciutat. Al segle II aC,coincidint amb la presència romana en terres valencianes, la ciutat ibèrica va ser progressivament abandonada. No serà fins al segle I dC que es fundarà un nou nucli poblacional en l'actual zona del Pla de l'Arc que respon a un altre marc socioeconòmic, ja plenament romà.
Les excavacions
El Servei d'Investigació prehistòrica de la Diputació de València va excavar entre els anys 1933 i 1953 131 departaments que van proporcionar un dels conjunts més importants de la cultura ibèrica.
L'àrea restaurada és una mínima part de l'axtensió total de la ciutat ibèrica, calculada en unes 10 hectàrees.