dilluns, 16 de novembre de 2015

El Montgó. La Marina Alta

  Cal que pugem al Montgó
 Aquest estiu  passat, cap al mes de juliol vaig aprofitar l'avinantesa per fer un trosset del recorregut que puja al Montgó,  tot i que era un moment molt sec i la vegetació no es trobava en el seu millor moment, sempre buscava tot allò que em poguera sorprendre els sentits,  algun endemisme de la muntanya o qualsevol cosa que la meua camera poguera captar i  em donara bones vibracions, com per exemple l'eixida de sol  i la vista  des d'una alçada considerable, però no vaig  arribar al cim ja que el temps juga sempre en contra, però no és el meu objectiu fer cims sinó fer camí, i caminar la falda del Montgó sempre dóna bones vibracions i com no, sempre pujant cantarem eixes cançons que parlen del nostre vell Montgó.
 
 Per una banda la cançó d'Al tall , per Mallorca
 Per Mallorca
 Per Mallorca ens ix el sol 
 Per Mallorca ens ix el sol bonica morena 
i per Castella s'apaaga i per Castella s'apaga.
Hi havia una volta un poble
 que dormia i que dormia bonica morena 
i de tant que va dormir 
 despert i tot somniava.
 Cal que pugem al Montgó,
que ixca el sol abans de l'alba bonica morena
 cal que vetlem per la nit.
Llancem l'engany dins de l'aigua.

Per una altra El Vell Montgó de Paco Muñoz
 El vell Mongó es desperta
 el sol badalla per dalt la Plana
com un peix d'argent
va penetrant Segaria endins,
 la llum dibuixa l'Aitana.
 La mar es torna daurada 
les barques pentinen l'alba, 
 és el millor regal dels déus
etern vigilant
del meu país acaronat pel mar.
Juguen els eriçons
amb els escarbas
per enmig del fonoll marí
 L'aranya de la creu espanta un alacrà
corrent per l'herba de Sant Blai.
La llengua de cavall
creix entre els margallons.
S'amaguen les perdius,
 la colobra acaça un falciot 
 a l'ombra d'un llentiscle i un pi bord,
herba de les llunetes , romer 
i un àguila de Bernia ve volant.

 
 El Montgó des de les Planes mentre es ponia el sol

 El Montgó pel matí des de les Planes

 El Montgó des de Xàbia




diumenge, 15 de novembre de 2015

El Camí en família setè dia: Del Mas d'Avall a les Useres

El Camí en família, setè dia: del Mas d'Avall a les Useres.
 Iniciem un altre trosset de Camí, és la setena jornada del Camí en família. Aquesta vegada seguim per les terres de l'Alcalatén.
Iniciem el camí al Mas d'Avall, poble menut, de casetes baixetes, de carrers amb olor de poble, baixem a la bassa dels llavadors, l'aigua brolla per tot arreu  i darrera la bassa un salt d'aigua fa camí cap als reguers i hortes properes. Toquem la pica de pedra picada  on l'aigua descansa tranquil·la.
 Poc despres inciem el caminet, que fa costereta . Les xiques amb moltes ganes de fer Camí i veure les noves aventures que ens esperen.
 Seguim el suposat  antic camí dels bandejats amb l'empredrat ben posat, i als seus marges floria el cepell l'argelaga i el romer. Des de l'altura intentàvem veure on hi havia el turonet on descansaven les restes de Rosa Garcia, amiga que ens va ensenyar el camí del Mas d'Avall.No podia parlar del Mas d'Avall sense recordar-la.
 Poc després vàrem iniciar el Camí que tan bé recorde hever  marcat amb fites de pedra , algunes argelagues ja crescudes intentaven  ferir a Balma, com diu Tica, elles varen ser les protagonistes del dia, amb el seu groc estrident erent les ames del paisatge. I entre el mar groc de l'argelaga alguns pins novells començaven a despuntar després de 8 anys del fatídic incendi de l'Alcalatén.
 Per mi aquest trosset de Camí té un encant especial,  i va ser que fa anys em vaig arromangar per descobrir les fites, per segar les argelagues i per fer-lo possible, per recuperar l'antic camí, tot i que els anys passen i que ja li fa falta una repassadeta.
Hi ha un moment que la senda s'esfonsa entre la vegetació i sembla que  et vages a fondre en el paisatge, també recorde la vista del barranc de les Olles , com una serp allà al fons que marca la separació dels termes de Costur i de les Useres.
 La vessant nord del barranc de les Olles era molt humida i la vegetació emergent  frondosa,  alguns alborcers ja traien flor. Vàrem arribar finalment al barranc de les Olles, després a poc a poc anàvem pujant per l'altra vessant, a poc a poc ja que les argelagues de vegades li frenaven el pas a Balma, però finalment vàrem arribar a la pista i  el camí es feia més ample. Un tros de reguer vell ens feia companyia al costat de la senda i les garroferes feien l'alegria a Aitana que sempre volia plegar-ne alguna. En passar un revol el poble de les Useres apareixia a l'horitzó, poble balena  que nadava per les muntanyes de l'Alacaltén. Vàrem arribar a la font de Mes Amunt, la tardor  feia un joc de colors i sons  que ens regalaven un paisatge impressionant, el vibrar de les fulles dels xops groguenques i l'aigua de la font que queia per totes les canonades omplint la pica. Vàrem fer una paradeta a  la taula de pedra, Aitana arreplegava fulletes seques mentre parlava de la tardor i cantava la cançó de les fulletes.
 Va ser un regal al nostre cos la pau de la font de Més Amunt,   després vam seguir el camí per les hortes de les Useres, acompanyats dels reguerets plens d'aigua i les garroferes monumentals que vadaven els marges. Poc després els llavadors i més endavant el poble de   les Useres ens envoltaven per complet.
 En arribar al poble jo vaig tornar sol pel mateix camí a pel cotxe, aixó si més llauger sense carregar a Aitana al coll,  aquesta vegada també molt més ràpid.






diumenge, 8 de novembre de 2015

El Camí en el grup de Caminants: de Planes a Alcalà


 El Camí en el grup de Caminants a les Valls de la Marina: Caminem  de Planes a Alcalà
Una nova vivència del Camí omple les nostres entranyes, ens trobem amb amics i amigues, noves persones i antics companys de Camí, amb el guiatge del gran Graeme i  un paisatge on és conjugaven els colors de tardor i les formes, antics poblats de moriscos on les arcades dibuixaven en el temps la tragèdia amarga de la seua expulsió, on la història escrita amb sang en aquest cas ens posa a nosaltres en el costat dels roïns.
 Entranyable caminada  que ens queda engantxada a la pell en la qual moltes olors i colors  ens endinsen en un paisatge privilegiat.
 Vàrem iniciar les nostres passes a Alcalà de la Jovada, poble d'Al-azraq,  on podíem veure la font amb el seu esguard, i la placa que recordava el seu castell, segons sembla l'església  al migla plaça  és de les poques que conserva encara els trest de les antigues mesquites.
  En poc de temps ja vàrem tenir la primer pejada dels antics moriscos que ens acompanyaria tot el camí, el poblat morisc dels Benialins,  vàrem recorrer les antigues cases que  portaven 4000 anys abandonades des de la barbàrie del 1609.
 Poc després ens vàrem trobar amb el segon poble Beniaia, poble menut com tota la vall d'origen morisc com ens diu el seu nom. Vàrem fer un mosset en eixir del poble als llavadors, vàrem gaudir de la font i dels colors de tardor que  li donaven un encant a l'indret..
 Poc després de fer una miqueta la senda de muntanya vàrem arribar a una de les perles del recorregut, el poblat morisc de la Queirola, recordàrem la tragedia de l'expulsió i la marginació a la qual estigueren exposats aquella pobra gent, no sols el fet de convertir-se al cristianisme sinó també totes aquelles tradicions  que no compartien, com menjar poc o parlar en català com els cristians.
 Posava els pels de punta passar sota dels arcs i el sostre mig ensorrat de teules morunes,  una sensació extranya entre les bellesa de l'indret i l'amargor de la tragèdia.
 Vàrem caminar per veure una altra perla preciosa d'aquesta preciosa comarca el Carst , que és una antiga formació geològica la qual crea una depresió sobre les roques formant un gran penya-segat, que s'omple dels colors de la tardor per aquesta època.  Aquesta vegada és el paisatge espectacular qui ens deixa bocabadats.
 Tornem cap al poblat de la Queirola per seguir el camí cap a Planes. Amb els companys i companyes vàrem seguir cap a Margarida, Catamarruc i finalment Planes, on vàrem poder dinar, en acabar l'àpat vàrem fer una visita pel bonic poble del Comtat, vàrem pujar al castell i al seu aqüeducte. Em va embaucar tant la bellesa de l'indret que quan vaig arribar al bar havia passat una eternitat i ja no quedava quasi ningú.
Una caminada impregnada de molt bones sensacions, els colors de la tardor, la història escrita en les pedres, els vells amics, que caminem junts després de molt de temps. Les cançosn que s'enfilen sobre els pins, i sobre tot la il·lusió i les bones vibracons de compartir amb la gent aquest preciós projecte que és el Camí per la nostra terra.













dimarts, 3 de novembre de 2015

Caminada del Grup de Caminants per l'Alcalatén

 Caminada del Grup de Caminats per l'Alcalatén. De l'Alcora a les Useres.
 El darrer dissabte 31 vàrem fer una espectacular caminada  per uns indrets entranyables per a nosaltres, guiats per Tere, que ens ananva explicant una mica els diferents punts.  Primer vàrem iniciar  la marxa als jardins de la Vila, vàrem   recorrer una part del casc antic de l'Alcora, amb la visió d'alguns panells ceràmics i els portals medievals,la seua església  de la Sang. Vàrem passar per la font Nova reconstruïda fa poca  i el riu de l'Alcora . Vàrem seguir el camí pel camí dels pelegrins de les ermites  i vàrem arribar al punt més emblemàtic pe a la comarca l'ermita i castell de l'Alcalatén o és situa el primer poblat i origen de tots el pobles de la comarca. Dalt del castell Tere ens anava explicant el que allí hi havia,  vaig aprendre molt sobre l'indret, va ser una passada. vàrem veure l'antic aljub que es troba darrera del castell i vàrem seguir cap a Costur, vam pujar la costereta més forta i  arribarem a la llometa, Despre´s de passar algunes sendes i camins arribàvem a Costur. Vàrem esmorzar a la piscina i  vàrem continuar el camí  tot seguit visitarem la pedra amb la inscripció romana i l'església de Costur amb el sant amb el cap obert, casualment estava l'església oberta i vàrem poder entrar. Toni ens explica la història de la gran perdra baptismal que fou portada allí a mans.
 Vàrem seguir cap al Mas d'Avall,  pel cmainet, paràrem una  mica a la font de la Fontanella que  li dóna nom a l'associació de Costur, i després arribàvem al Mas d'Avall, creuàrem els carrers i  poguerem eure la bassa els llavadors i la pica feta de pedra.
 Vàrem deixar el mas d'Avall i pujarem pel preciós camí empedrat  que ens elevava i ens donava una mica de visió de l'entorn.
 Per la sendeta vàrem fer cap al barranc de les Olles i una mica més enllà Les Useres, on vàrem fer un dinarot i vàrem acabar el dia.