El Camí en el grup de Caminants: de Planes a Alcalà

 El Camí en el grup de Caminants a les Valls de la Marina: Caminem  de Planes a Alcalà
Una nova vivència del Camí omple les nostres entranyes, ens trobem amb amics i amigues, noves persones i antics companys de Camí, amb el guiatge del gran Graeme i  un paisatge on és conjugaven els colors de tardor i les formes, antics poblats de moriscos on les arcades dibuixaven en el temps la tragèdia amarga de la seua expulsió, on la història escrita amb sang en aquest cas ens posa a nosaltres en el costat dels roïns.
 Entranyable caminada  que ens queda engantxada a la pell en la qual moltes olors i colors  ens endinsen en un paisatge privilegiat.
 Vàrem iniciar les nostres passes a Alcalà de la Jovada, poble d'Al-azraq,  on podíem veure la font amb el seu esguard, i la placa que recordava el seu castell, segons sembla l'església  al migla plaça  és de les poques que conserva encara els trest de les antigues mesquites.
  En poc de temps ja vàrem tenir la primer pejada dels antics moriscos que ens acompanyaria tot el camí, el poblat morisc dels Benialins,  vàrem recorrer les antigues cases que  portaven 4000 anys abandonades des de la barbàrie del 1609.
 Poc després ens vàrem trobar amb el segon poble Beniaia, poble menut com tota la vall d'origen morisc com ens diu el seu nom. Vàrem fer un mosset en eixir del poble als llavadors, vàrem gaudir de la font i dels colors de tardor que  li donaven un encant a l'indret..
 Poc després de fer una miqueta la senda de muntanya vàrem arribar a una de les perles del recorregut, el poblat morisc de la Queirola, recordàrem la tragedia de l'expulsió i la marginació a la qual estigueren exposats aquella pobra gent, no sols el fet de convertir-se al cristianisme sinó també totes aquelles tradicions  que no compartien, com menjar poc o parlar en català com els cristians.
 Posava els pels de punta passar sota dels arcs i el sostre mig ensorrat de teules morunes,  una sensació extranya entre les bellesa de l'indret i l'amargor de la tragèdia.
 Vàrem caminar per veure una altra perla preciosa d'aquesta preciosa comarca el Carst , que és una antiga formació geològica la qual crea una depresió sobre les roques formant un gran penya-segat, que s'omple dels colors de la tardor per aquesta època.  Aquesta vegada és el paisatge espectacular qui ens deixa bocabadats.
 Tornem cap al poblat de la Queirola per seguir el camí cap a Planes. Amb els companys i companyes vàrem seguir cap a Margarida, Catamarruc i finalment Planes, on vàrem poder dinar, en acabar l'àpat vàrem fer una visita pel bonic poble del Comtat, vàrem pujar al castell i al seu aqüeducte. Em va embaucar tant la bellesa de l'indret que quan vaig arribar al bar havia passat una eternitat i ja no quedava quasi ningú.
Una caminada impregnada de molt bones sensacions, els colors de la tardor, la història escrita en les pedres, els vells amics, que caminem junts després de molt de temps. Les cançosn que s'enfilen sobre els pins, i sobre tot la il·lusió i les bones vibracons de compartir amb la gent aquest preciós projecte que és el Camí per la nostra terra.