Havíem arribat a Planes, el nostre punt i final de l'etapa d'Alcalà - Planes, d'aquella eixida de l'11 de novembre del 2015 pel Camí per les Valls de la Marina i el Comtat. Una imatge em va colpir en arribar al poble, i va ser allà sota, al mirar cap a la fondària veia com la tardor vestia de groc els pollancres, i al mig hi havia l'aqüeducte, que com una perla quedava guardat sota les fulles caigudes, com un quadre viu que volia jugar amb els colors.
En acabar l'eixida no vaig poder reprimir la temptació de baixar a escorcollar-lo, per encisar-me un moment de l'espai prodigiós, i fondrem en aquella tardor de fulles seques, de pedra i arcs, encara que eixe temps tan valuós em va costar car, pel fet de no poder-me acomiadar dels companys qe durant tot el dia havíem gaudit junts d'el Camí, i quan vaig tornar on hi havia el cotxe Isabel em va dir que ja no quedava ningú. Amb un regust agredolç, com vestit de tardor vaig tornar cap a casa.
L'aqúeducte forma part d'una xarxa de construcions que aprofiten les aigües del barranc Fondo per a regar els bancals més pròxims. Reb l'aigua de la bassa de l'Escaleta i la del Canyeret i s'aguanta mitjançant una seria de quatre arcs quasi ogivals, per tant podria haver-se construït entre finals del segle XIII i inicis del XIV. Aquest cabal porta aigua fins les immediacions delnucli urbà, punt en el qual se suma al de la font Nova, que al mateix temps abasteix d'aigua el llavador municipal. Mitjançant un contra-aqüeducte actualment entubat i localitzat en la part baixa d l'estructura, proporciona les sobres d'aigua a una alta bassa. Hi ha indicis que l'aqúeducte podria haver abastit d'aigua el castell mitjançant un sistema de bombes hidràuliques, però caldria un estudi en profuncitat per verificar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada