Pàgines

dilluns, 26 de setembre del 2016

El Camí en família jornada 12 de Sant Joan de Penyagolosa a Vistabella del Maestrat. Maestrat històric

El Camí en família: De Sant Joan de Penyagolosa a Vistabella del Maestrat. El Maestrat històric.
  Una jornada més d'el Camí, un dia que fem el Camí amb les xiquetes,  perquè elles també ensumen la fullaranca torrada per la tardor. Així que totes gaudim d'aquesta vivència del camí en família.
 Començàvem  en un punt molt emblemàtic per nosaltres, Sant Joan de Penyagolosa, i de bon matí deixàvem el santuari, mentre Balma feia redolins amb el bastó de caminar al terra de  l'ermita. Avui Aitana ha caminat més, passet a passet, de tant en tant seia a terra i jugava amb les pedretes, o recollia alguna pinya, o veia volar les papallones de colors.
 Vam passar per algunes  sendes del bosc molt acollidores, i es que el país del Penyagolosa és molt més que el cim!, vàrem admirar el pi de les quatre Forques on veiem quatre barres que eixien cap al cel, en passar la zona d'acampada dels Plans on algunes tendes de campanya començaven a jeure sota els pins, vam enfilar el bosquet de després, la senda feia molt de goig ombríbola sota l'espessa arbreda, amb les pedres ben arreglades  i la molsa que trobava el seu lloc al raser dels pins.
 En arribar a la font de l'Espino alguns boletaires giraven cua amb les cares llargues i les cistelles buides.
 Nosaltres vam fer la primera parada als bancs i la taula  de pedra on vam parar i vam omplir la taula del que portavem al saquet.   Aitana es va seure damunt la taula de pedra i també va provar la berena que la iaia i jo portàvem.
Després de veure la font de l'Espino, vam seguir per la pista que portava al pla de Vistabella, ara però vam girar per una pista a la dreta cap al mas dels Arcs, tot deixant el Pla, que el veuríem des de l'altura. Vam passar  pel mas de Mançanares  i el mas dels Arcs d'on ja teníem una bona visió  del Pla.  Vam passar pel mas on les cabretes  eren el goig per les caminants més menudes, i després ens vam apropar en un moment solemne cap a una fita muda davant del pla, però les llunyanes explicacions d'Edu em van emocionar, aquella perdra discreta  recordava el que allà va passar. En acabar la guerra Civil un grup de republicans es van rendir, però el bàndol contrari no va tenir misericòrdia i els van matar a tots, i la fita ens recorda aquesta tragedia amarga.
 Vam seguir  per una senda planera caminant  el darrer tros, a la nostra dreta un profund barranc ens recordava la nostra alçada, en passar un pal de fusta  el cementeri de Vistabella i la font de Sant Antoni es retallaven a l'horitzó, vàrem fer una darrera parada a la font de pedra per  dinar,  vàrem traure el que quedava al saquet i després vam seguir, ens vam aturar un moment al cementeri, i l'ermita de Sant Antoni que hi havia al costat, em va semblar impressionant l'arc de l'entrada del cementeri.
 En fer el darrer bossí de camí arribàvem a Vistabella, vàrem passar pels carrers del poble fins arribar a l'església, les xiques es quedaven tranquil·lament al bar fent-se una cervesa, o una aigua, i jo tornava a Sant Joan de Penyagolosa a pel cotxe, la tornada la vaig fer pel Pla de Vistabella, per conèixer un altre camí, amb la baixada molt bonica cap al pla, entre la verdor encara dels roures i la tardor que ja es dibuixava als aurons  de groc i roig.
  Ara tots els indrets tornaven a veure's a l'inrevés, i les baixades ara eren pujades, i la zona d'acampada del Plans a  aquesta hora, ja  més de les quatre estava més plena de gent, així com persones conegudes  que em vaig retrobar abans d'arribar a Sant Joan de Penyagolosa.
 Vaig  pujar al cotxe i vaig tornar a per les xiques.
 Un dia feliç, una vivència per al record, un camí que dura tota la vida.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada