dilluns, 24 d’octubre de 2016

Caminada de Xàbia- Jesús Pobre- Gata. Marina Alta


 Caminada del grup de Caminants de Xàbia- Jesús Pobre- Gata. Marina Alta.

 Sempre m'alegrava quan sorgia l'ocasió de fer un trosset de Camí per la Marina, retrovar persones i paisatges, i sempre conèixer millor una comarca que m'ha robat el cor.
No m'importa la matinada , ni el feixuc viatge des de la meua llunyana llar, perquè el dia s'ho val, i el premi, carregat d'emocions i d'amor paga la pena.
 Després d'un viatge en cotxe de dues hores i mitja vàrem arribar al parquing del bar el Pou a Gata, els primers nervis i l'alegria de trobar-nos amb els amics i amigues que anaven acudint esperant un bon dia, esperant esnsenyar-nos una mica més sobre aquella volguda terra.
 Vam deixar els cotxes  a Xàbia i inciciàrem el viatge com sempre, quan fem aquesta caminada al pou del Castell,  mil records creuaven la meua ment, per tot el que aquell indret simbolitzava per al camí,  prop del pou la marca en forja i pedra de tosca feia recompte de les noves caminades, després de tots els rituals i presentacions vàrem iniciar de nou el camí. El pas era bo i  el paisatge de tardor es feia notar als ceps de la vora del camí on la verema ja havia passat i quedaven penjant alguns bagots ja molt madurs,  més enllà el Montgó  com sempre ens acompanyava, però hui portava un vestit de nova temporada, amb un barret de núvols blancs al cap.
 Hui  també ens acompanyaven una niuada de gossets i gossetes que de seguida es van fe amics i també gaudien del paisatge i d'el Camí amunt i avall.
Era un camí que any rera any anava fent-se vell i em venien a la ment gent que no hi eren a la caminada peró en el seu moment l'havien fet possible, com Vero Ramirez, Eric Vengut, Pepa Roig i Ximo, o Ràfel Bisquert i Biel entre d'altres, o Andreu Costa i la gent de Jasús Pobre, gràcies per la vostra llavor i sapigueu que sempre sereu benvinguts en aquesta aventura . Però  el camí ha de seguir i es fa gran amb les persones que volen fer camí.
M'impressiona el moment de girar i anar cara el Montgó  com desafiant-lo,  i la senda del camí de Pedreguer.
 Per altra banda després de caminar una estona venia el moment d'arribar a l'olivera mil·lenària,  escorcollar les mil cares de l'escorça que sempre parlaven de l'antigor. El grup ens vam partir entre la garrofera i l'olivera per convoiar els dos arbres, vam xarrar i vam compartir el que portàvem al saquet.
 Vam seguir  el camí cap a Jesús Pobre, que en un punt es via a l'horitzó,  l'antiga Benissadeví , també en un punt vora una séquia vàrem trobar fonoll marí.
Vàrem arribar a Jesús Pobre deixant el camí cap a la Rana que tantes vegades en moments inicials del Camí havíem passat.
 Arribàvem a Jesús Pobre on  ens esperaven algunes sorpreses, Graeme ens va explicar algunes coses sobre la història de l'antiga Benissadeví,  vàrem  passar pel pou de Pare Pere i el seu riurau monumental de la plaça on encara una vegada a l'any feien la festa  l'escaldada i tornaven a reviure el que durant molts anys havia segut part del cicle de les estacions.
Però jo estava neguitós, trobava a faltar l'esbarzer sense punxes que estàva a prop del pou, després una bona dona ens va explicar que havíen reformat la casa i l'arc havia desaparegut i ens va ensenyar que l'havien plantat en un racó del jardí. Vàrem veure el convent i vàrem seguir el camí.
 Ara venia un trosset nou per a mi que hui descobrira, el trosset de Jesús Pobre a Gata, bon camí entre bancals  de vinyes i oliveres fins arribar a Gata.
 Després de recuperar els cotxes que hi havia a Xàbia vam entrar al restaurant del bar el Pou per dinar, al patí interior vam poder gaudir del dinar i de l'espai, per xarrar relaxadament de moltes coses i compartir  una mica  les emocions del Camí.
 Vàrem seguir escrivint al llibre de la Marina, una caminada més i el que cadascú va voler posar del dia.
Per la vesprada el grup havia minvat i molta gent se n'havia anat a casa, però ens quedàvem algunes persones per escoltar a Joan Giner,  nosaltres  ens quedàvem desitjosos d'ensenyar-nos més coses sobre aquell poble , Gata i el que amagava.
 Primer Joan ens va explicar una mica la història de Gata i els seus orígens, des de l'Ajuntament teníem una molb bona vista del riu Gorgos i del raval i del tarraval així com de l'antic barranc ara farcit de cases que abocava les aigües al riu Gorgos.
 Joan ens deixava bocavadats amb totes les explcacions  que ens anava fent, i la boca  ja es feia aigua quan vam provar les panses de Gata, fetes de manera artesanal.
 Joan és filòleg i també ens va parlar sobre el parlar de Gata, que encara a les ecoles els xiquests i les xiquetes reproduïen fidelment, molts dels sons eren fruit originàriament de la confluència  del parlar mallorquí i del valencià.
Tasmbé ens va parlar de la llata i la tradició  que tenia el poble de fer recipients de llata, cabassos i sàries.
 En el nostre passeig vàrem arribar al riurau de Cirera, el més important de Gata i la partida dels riuraus, on encara hi havia alguns riuraus.
 Un altre element que va ser graciós va ser  el barranc tapat  aamb  les cases a sobre, vestigi de la història de Gata, i com en girar el cantó, a l'entrada del barranc ens vam trobar un grapat de gates que esperaven, i es que a Gata hi ha molts gats, tot i que el nom no té res a veure ja que segons sembla ve de punta.
 Moltes gràcies Joan per les explicacions tan exel·lents que ens has fet, i gràcies també a Alex per tirar endavant la proposta, i com no, a les persones que heu participat en l'organitzat o simplement heu participat en aquesta bonica caminada. Després d'un dia tan saborós tornavem a casa  cansats però satisfets i eufòrics. Seguim fent Camí!!
 El rogle inicial sota la morera prop de Xàbia



 El grup de Caminants al pou del Castell

Fem camí cap a Jesús Pobre

 Fem camí, la marca, els i les caminants i el Montgó

 El grup de Caminants vora l'olivera de Jesúe Pobre

El gran riurau de Jesús Pobre

 El grup de Caminants al riurau

L'esbarzer sense puntxes de Jesús Pobre

El campanar del convent de Jesús Pobre


 El Pou de Gata



Mostres de llata en la visita guiada de Gata

Un bagot de panses de Gata

El treball de la pedra tosca a les façanes de Gata

El barranc que travessa el poble de Gata

 El riurau del cirerer

 Al costat del riurau el pou

Prop del riurau una garofera monumental

 Fem la visita guiada per Gata



El Campanar de Gata







dijous, 20 d’octubre de 2016

La Carroja. La Vall de Gallinera. La Marina Alta

La Carroja. La Vall de Gallinera. La Marina Alta.
Caminada del grup de Caminants per la Vall de Gallinera el 26-3-16


Bassa de la Carroja.La Vall de Gallinera. La Marina Alta.

Bassa de la Carroja. La Vall de Gallinera. La Marina Alta.
 En eixir de la Carroja molta gent ens arrengleràrem a la bassa als afores del poble. En la caminada del grup de Caminants el 26-3-16, en la caminada per la Vall de Gallinera.





dimecres, 19 d’octubre de 2016

La plaça de la Carroja. La Vall de Gallinera. La Marina Alta

 La plaça de la Carroja. La Vall de Gallinera. La Marina Alta.
 En el nostre recorrregut el març del 2016 fent el Camí per la Vall de Gallinera arribàvem a la Carroja
El grup de Caminants a la plaça de la Carroja

Restes d'un pont. La Vall de Gallinera. La Marina Alta

 Restes d'un pont . Vall de Gallinera. La Marina Alta.
 En la nostra caminada fent el Camí en el grup de Caminants, guiats per Biel des d'Alpatró fins a  Benirrama, el 26-3-16 ens vam trobar els restes d'un pont que queda sols un dels punts d'anclatge , Biel ens indicava el possible camí que devia tenir la continuació del pont per la muntanya.
 Biel des de l'era ens mostrava les restes del pont

Restes del pont



Alpatró. La Vall de Gallinera. La Marina Alta

 Alpatró. La Vall de Gallinera. La Marina Alta.


Caminada grup de Caminats  Vall de Gallinera 26-3-16

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Caminada de Sant Joan de Moró a l'Alcora. Plana Alta l'Alcalatén.

 Caminada de Sant Joan de Moró a l'Alcora. Plana Alta / l'Alcalatén.
 El dissabte 15 de juny vàrem notar la terra  sota  les  nostres soles, per sobre  les sendes fresades per peus que es perdien en el temps, vàrem veure la terra en el paisatge en un forat a l'horitzó, a la mina roja prop de Sant Miquel, i per la vesprada vàrem notar la terra, primer una pilota de fang que girava dalt del torn, i relliscava després  entre els nostres dits,  que li donaven forma.
 Va ser un dia ple de sensacions i paisatges, nous coneixements i aprenentatges de vells mestres i saberuts de la comarca, nosaltres com una esponja intentàvem sumergir-nos en tot el que havíem viscut i aprés.
Primer vam quedar davant l'església de Sant Joan de Moró, després d'aclarir les gestions inicials d'inscrits, logística dels cotxes, i previsió del dinar, vàrem iniciar oficialment la marxa d'un dia que prometia moltíssim, per tots els factors que confluïen, en un poble tan estimat i tan desconegut al mateix temps.
  Sant Joan de Moró és un poble novell com ens va contar Joan Angel on  no hi ha nucli antic  i per aixó després de parlar del Camí i del que hui faríem vam eixir cap al terme.
 En eixir del poble i començar la senda un gemec es sentia en l'ambient, el progés que necessita nous espais per construir feia enrenou en l'antic paisatge,  però vora el camí una vella garrofera jeia amb les fulles encara verdes i les arrels arrancades, vaig notar el gemec de la garrofera i dels meus llavis va sonar fluixeta la cançó de la garrofera d'Al Tall, els quals   li  fan homenatge.
 En seguir per la pista  una mica més endavant  Tere ens va fer situar-nos  veient el castell de l'Alcalatén i ens va contar la importància del que seria el camí dels Bandejats , antic camí romà que comunicava la costa amb l'interior.
Una mica més avall vam parar a la font de la Figuera, ací Joan Angel  ens va fer una mica d'explicació de la font , que fa temps tenia aigua però van fer un pou i la van secar, i sobre els origens i la història de Moró,  que és un poble nou i  que fins fa poc sols hi havia la barveria l'hostal i l'església i  és un poble molt modern pràcticament tot del darrer segle.
 També ens va contar els dos cognoms que cobren importància, els Renau que venen d'Occitània i els Pallarés que venen de Lleida, del Pallars,  els primers eren més rics i tenien terres i els segons treballaven les terres dels primers.
 Vàrem passar pel barranc de les Parres i per una pista  vàrem devallar vora el pantà de Maria Cristina, on Tere ens va contar una mica sobre el pantà, la importància dels pous que encara es poden veure i els molins de Saloni , colgats dintre del pantà.
Un caminet que després es feia  senda agraïda seguia entre les oliveres  fins arribar al mas de Flors, un dels antics masos habitats de la zona, on Joan Angel ens va contar una mica la història i on a molts se'ns va quedar en la retina com el que era l'escola  en el temps es va tancar i va acabar en un prostíbul, com la història fa canviar els usos  dels indrets.
 El mas de Flors es un poblet molt acollidor,  el primer element és la bassa amb els cignes, oques i altres ànecs que et venien a saludar amb molt de girigall. La presència dels cignes li donava molta elegància.
Creuàvem el poblet per seguir cap a l'Alcora,  vora el camí apareixia alguna olivera rebrotada on es veien les marques d'algun antic parany, que feia recordar l'antiga tradició a la zona d'aquest tipus de caça.
 En davallar definitivament cap a la rambla de la Vídua alguns empedrats ens donàven mostra de la importància d'aquell camí en temps passats.
 Arribàvem a l'Alcalatén en creuar la rambla i  Tere ens va  fer un resum  de la història de la comarca, dels pobles que la formaven , com l'Alcora i després  Llucena són les dues poblacions més importants de la comarca  i a poc a poc els altres pobles com Costur o Figueroles es van independitzant.
  Després de fer una mica de camí arrivàvem a les termes romanes de Santa, un dels punts importants del recorregut, on  Ana l'aqueòloga ens va fer una molt bona explicació de les termes, tant pel que fa a la seua importància a la cultura romana i com tendeixen a multiplicar-se, com pel que fa a  explicar el funcionament i les diferents sales, sala freda, sala temperada i sala calenta , les pilates i el forn, i la importància a nivell social de les termes. Mentre ella feia l'expicació Tere anava passant de sala en sala expressant el que Ana deia, molt interessant l'explicació i la interpretació gestual de Tere.
Tal vegada els darrers quilometes van ser on el sol més pegava i  ens van costar més, tot i això seguírem aprenent i entenent la història. En un punt on el camí feia un collet  Tere ens va explicar  com es veien les diferents valls i com va ser d'important per als romans.
  La visita de l'Alcora la vam partir,    abans de dinar  vàrem veure la reial fàbrica del comte Aranda,  Tere i Eladi ens van explicar la història de la fàbrica, els factors que van fer al comte instal·lar-la a l'Alcora i  el preocés i el tipus de ceràmica que allà es produïa, vàrem poder escorcollar per un foradet l'interior de la fàbrica. El recorregut per la fàbrica ens fa entendre una mica el passat i la importància de l'Alcora a nivell mundial per la fàbricació de ceràmica.

 El dinar  va ser una mostra gastronòmica de plats típics alcorins, el primer va ser una olleta de dejuni sense carn i per segon conill amb caragols.
 En acabar el segon plant vam traure  el llibre del Camí a l'Alcalatén, un llibre que iniciàvem hui i que en fer-nos la visita Victor,  l'alcalde, li vam fer els honors de començar-lo,  després la gent va anar expressant el que havia viscut i omplint el llibre de vida i de Camí.
 Per la vesprada van seguir les emocions, en el nostre camí cap al museu vàrem  veure la part del nucli antic que no havíem vist, vàrem passar pels dos portals i  alguna mostra de ceràmica a l'aire lliure, un gran pentagrama de dimensions gegantines on hi havia el cant dels ocells . Davant de l'església vàrem trobar per una banda un mural on hi havia representat la pelegrinació del rotllo , que és l' única pelegrinació de xiquets i xiquetes, on antigament anaven els xiquets sols fins a l'ermita de Sant Cristòfol, dalt de la muntanya.
 Dintre d'un edifici també vàrem veure un trosset de la muralla. Després vàrem passar per davant de l'església i vàrem poder veure alguna pedra treballada i alguna finestra tapada.. Més enllà vàrem passar pel portal de Sant Marc i després el museu de la ceràmica.
 El museu va suposar una nova descoberta de la història a través  del fang cuit, però també vàrem aprendre tot el proces que passa  l'argila fins arribar a transformar-se en ceràmica. Dintre del museu hi havia moltes escultures de moltes varietats diverses,  algunes escultureseren molt  refinades, i intentàven mostrar la natura. Em va impactar entrar a una sala de mort i ceràmica, on es recollien moltes làpides funeràries que varen ser extretes del cementeri i  es  van guardar al museu.
 Tere ens va explicar els diferents elements que componien l'argila i els diferents tipus d'argila, en un moment vàrem passar a una sala  del museu amb un torn on ens va mostrar com transformava una pilota de fang amb un got, o qualsevol cossi, també ens va parlar del lèxic que encara es conserva autòcton relacionat amb aquesta faena ,  una xiqueta  va provar de fer una tassa, però en quin mal moment se li va engantxar la camisa blanca en el torn i semblava que ens trobàvem en un anunci de detergents.
 Finalment vam passar a una sala on hi havia el taller, taaules amb estris , taules amb  pigments, prestatges i dos torns, havia arribat el moment desitjat d'enfangar-nos, i així va ser, vaig poder fer els tres elements, primer vam fer una figura  per posar olis, després va venir  on els nervis es van apoderar i  em vaig seure al taburet del torn,  és una vivència que una persona ha de passar per ella, com acarones suaument el pilot de fang i  les mans es van juntant amb el fang, i a poc a poc va relliscant entre els dits amb una dolça carícia, fins que d'aquell amor entre les mans l'aigua i la terra naix una forma que després de passada pel foc conservara la seua forma per sempre més .
 Finalment vam pintar una tassa  i vam dibuixar el camí.
 Després de tantes vivències i bones sensacions ens anàvem a casa contents  de viure tot el que havíem passat.
 El Grup de Caminants a la plaça de Moró abans d'iniciar la marxa

 El Grup de Caminants prop de la font de la Figuera


 Els estrats prop de la Rambla de la Vídua

 Els ànecs de la bassa del mas de Flors

 L'explicació a les terme romanes

La figureta del taller de ceràmica












dijous, 13 d’octubre de 2016

El portal. Xodos. L'Alcalatén.

 El Portal. Xodos.L'Alcalatén.
 En el nostre Camí ple de pendents i dificultats des del castell d'Atzeneta  arribàvem a la població de Xodos i després de pujar alguns carrers costeruts arribàvem al portal on hi ha la pedra, per on passen els Pelegrins de les Useres en el seu pas cap a Sant Joan de Penyagolosa.





El pouet. Xodos. L'Alcalatén

 El pouet. Xodos. L'Alcalatén
 En la forta pujada des del peiró fins a Xodos on l'alé ja el perdíem ens vam topetar amb un pouet.

Peiró de Xodos. Xodos. L'Alcalatén.

Peiró de Xodos. Xodos.L'Alacalatén
 Després d'una llarga caminada des del castell d'Atzeneta arribàvem a Xodos, coloquilalment també Xous, com ens canta Paco Muñoz a la nadala dels pastorets pecatosos. Passàvem pel peiró quan Xodos es veia dalt del cingle.


Xodos. L'Alcalatén

Xodos .L'Alcalatén
 Com un nàufrag damunt d'una taula de fusta arrossegat dalt d'una ona, així   em recorda el poble de Xodos  nadant per la mar de muntanyes i en especial a sobre del seu turó.
 Són algunes de les imatges que tenim mentre fem el Camí i ens anem apropant des de la lloma Bernat. 




 Una altra visió de Xodos la vàrem tenir seguint el camí cap a Sant Joan de Penyagolosa.