dimecres, 30 de novembre de 2016

Seminari menor diocesà de la Santísima Trinitat i Sant Pere. Segorbe/ Sogorb. L'Alt Palància

Seminari Menor Diocesà de la Santíssima Trinitat i Sant Pere. Segorbe/ Sogorb. L'Alt Palància.
 Visita feta el 4 d'abril a Sogorb.




Portal de Verónica. Segorbe/ Sogorb. L'Alt Palància

Portal de Verònica. Segorbe Sogorb. Portal de Verónica.
 El 9 d'abril de 2016 feia la volta pel nucli antic de Sogorb i descobria l'antic portal de Verónica.




Portal de la Verónica


dilluns, 28 de novembre de 2016

Caminada de Castelló de la Plana a Benicàssim. La Plana Alta

 Caminada de Castelló de la Plana a Benicàssim. Plana Alta.
 El dissabte 26 de novembre vàrem fer una caminada , tot i que la força de la tempesta ens va fer  plegar abans d'arribar a Benicàssim.
 Ja estàvem sobre avisats que el temps era de pluja. To i això  els sis que ens vam aplegar a la plaça Maria Agustina  vàrem decidir iniciar el Camí. Aquell era un tram nou que mai havíem caminat al grup de Caminants, era el tram del Dert Irta i el Pla de l'Arc, un tram que recorria 17 pobles i 150 km. Avui iniciàvem la seua primera etapa  de Castelló de la Plana a Benicàssim.
 Era una etapa farcida de meravelles i de sorpreses, farcida d'història i  de llegendes que a mi sempre m'havia deixat molt bocabadat.

 Hui havia vingut Blai i Sentet, Sentet era un ruc que volia fer el Camí i s'apuntava quan feiem alguna caminada prop del seu cau.
Vàrem passar pels peus de Tombatossals, gegant protagonista de la mitologia de Castelló, tot i que l'aigua fina feia que de moment no ferem massa explicacions, vàrem enfilar el camí Lledó i en passar per l'esàtua de Perot de Grenyana, Tica ens va recordar que la gent antiga de Castelló en passar a prop, i tocant els llavis  dels bous de pedra deien "morrots morrots", vàrem passar per la basílica de Lledó , ja que com diu la tradició , si vens de la Magdalena i no passes per Lledó no tingues la boca plena que eres fill de Castelló.
 Lledó era un altre dels elements estimats, més enllà del fet religiós per la troballa de la figureta deesa de la fecunditat i punt misterios on segur que hi ha soterrada molta més història de la que sabem.
 Pels mig dels camins d'horta vàrem creuar el riu Sec i vàrem arriba al pont de l'autopista davant de l'ermita de Sant Roc.
 Era un punt de mira molt bo que ens donava una visió molt bona del Tossal Gros i Penyeta roja, la Torreta d'Alonso, el Castell de Montornés, la Magdalena i el castell Vell, Benicàssim, Castelló de la Plana i l'ermita de Sant Roc de Canet davant de nosaltres.
Vàrem parar a l'ermita de Sant Roc de Canet que hui sense gent  es podia contemplar millor que el dia de la romeria, tot i que vàrem parlar també de la història de la romeria de les Canyes.
Vàrem creuar la carretera i prop de l'ermita de la Magdalena ens vam parar  per explicar la història del turonet i del Castell. Moltes civilitzacions havíem vist en aquell turonet un lloc ideal per establir-se i per aixó la seua importància, i tot el que suposa el castell Vell i el seu turonet, lloc on hi havia l'antic poble de Castelló. Punt d'estima i de referència pels castellonencs i castellonenques, on cada any anaem per recordar el nostre passat com a poble.  Estan excavant i això  està posant al descobert a poc a poc la història soterrada  del nostre poble.
 Seguim endavant deixem l'asfalt i comencem un caminet entre pins molt acollidor, Sentet anava menjant garrofetes, que eren per ell com bombonets penjats dels arbres. Arribem a l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, ací Blai i Sentet se'n tornen cap a casa i nosaltres seguim per senda ja una mica més complicada, passem la font de l'Algepsar i  arribem al mas de Xiva.
 Però ací comencem a sentir de lluny com s'apropava la tormenta amb els sons dels trons i els llamps cada vegada més prop,  poc després començava a ploure i arribàvem a la urbanització el refugi on concloia la nosta caminada, fins ací havíem arrribat. Blai ens va vindre a buscar i vàrem tornarcap  a casa.
Caminada plujosa sota Tombatossals

El Camí de Lledó

 Sentet el ruc ens acompanya

Parem a l'ermita de Sant Roc de Canet

l'espadanya de l'ermita de Sant Roc de Canet

 Tres en un burro

 Ermita de la Mare de Déu de la Salut

 Esmorzem a la Mare de Déu de la font de la Salut

La font de la Salut

 Castelló de la Plana allà al fons i la tempesta que venia

Caminem per la senda vora el barranc

La font de l'Algepsar


dimarts, 22 de novembre de 2016

El Camí en família jornada13: de Vistabella a Benafigos. El Maestrat Històric.

 El Camí en Família 13 jornada:  de Vistabella del Maestrat a Benafigos. El Maestrat històric.
 El passat dia 12 de novembre vàrem fer una etapa d'el Camí en família , en aquest cas de Vistabella a Benafigos.
 Un dia més ens trobàvem per fer una nova etapa.  Vàrem començar a l'església de  Vistabella on algunes persones esperaven el dia a les tauletes dels bars de la plaça.
 Miqueloc ens guiava i des de la butxaca del pantaló, feia la seua faena i si alguna vegada ens movíem fora de la seua àrea m'avisava i reculàvem. Era molt bon company de viatge Miqueloc.
 En eixir de Vistabella la senda era pedregosa sota els pins, i  sols feia que baixar i baixar., per revallar des d'un pas  del cel de Vistabella  al barranc dels Molins on la tardor pintava els pollancres i els aurons .. En un moment de la senda ens vam girar i vam veure dalt nostre un estol de voltors  que agranaven el cel  amb les seues ales de totes les impureses.
 En arribar a la vall el camí era més planer i això ens feia més agradable el ritme, tot i que de vegades els ulls  s'engolien les tonalitats dels grocs, rojos i verds amb la mirada, mentres els peus jugaven amb la fullaranca seca que feia de màrfega de la terra.
Prompte, després de passar els molins i alguns masos vam començar a pujar sota els pins el coll de Vidre.
 La senda pujava suaument la carena i les xiques veien dalt dels pins la claror de la llum, fins que la barana de la carretera de Benafigos i alguns panells indicadors  de la carretera anaven dient-nos que arribàvem a dalt de tot, en trobar-nos al Collao  la cabana de pedra de la rotonda era ja  una fita assolida.
 Ara ja llaurant la senda amb els peus Benfigos ens deixava més tranquil·les en deixar-se veure a l'altra banda, sota un pi vàrem fer una parada per dinar .Però encara ens quedava un bon tros de camí, primer senda entre savines i ginebres i després una llarga pista acabada de netejar. Algun raconet  treballat amb els marges ben endreçats ens omplia de gust la caminada, i no dubtambem amb la caçadora d'imatges segrestar-los l'ànima a aquests paisatges meravellosos, hui vestits de tardor . I recordàvem les paralules de Jorge que ressonaven al cel quan parlava de paisatge i coratge, com l'emblema de Benafigos.
 Miqueloc ens anava dibuixant  la ratlla del que faltava i el que teníem fet i a poc a poc ens apropàvem a la nostra fita, Benafigos, que a poc a poc cada vegada apareixia més prop.
 La darrera pujada per una senda que zigzaguejava des del barranc cap al poble i després d'algun moment desesperat, ja que el dia se'ns tirava a sobre i jo encara havia de tornar, i això m'angoixava molt.
 Miqueloc en un moment de creuar una senda d'argelagues ens va avisar  i vàrem girar cua, vam  refer un trosset de camí  perdut per arribar a la senda correcta per finalment per vora uns anouers i uns camps d'avellaners molt ben endreçats vam  arribar a Benafigos.
 Després en entrar a Ca Filipo i retrobar-me amb Jorge el meu vell amic  l'emoció em va cruar la cara, les xiques van seure i  amb més tranquil·litat vàrem esperar a Blai que ens ajudaria a recuperar el meu cotxe, ja que no em donava temps de tornar  a peu a pel cotxe de dia, i abans de fer-nos mal demanaré ajuda, encara que això en el nostre cor  ens fa mal, de vegades és necessari, però així tranquil·lament vàrem escriure en el llibre de viatges del Camí en família la jornada 13 de Vistabella a Benafigos
 El paisatge i els canvis de colors de la tardor al barranc dels Molins

 El barranc dels molins i un dels molins amb els xops a la tardor

 Els aurons estan en un punt molt bonic

 El cereal verdeja sobre  alguna llenca de terra en mig del bosc

Vista de Benafigos

Una carraca que l'heura li puja per la soca

 Uns marges  de pedra seca i una cabana al fons

 Els antics xops ara fan d'abeurador

Una noguera i els bancals d'avellaners prop de Benafigos


dimecres, 9 de novembre de 2016

Catedral de Santa Maria de l'Assumpció. Segorbe/ Sogorb. L'Alt Palància

 Catedral de Santa Maria de l'Assumpció. Segorbe/ Sogorb. l'Alt Palància.

 En la nostra visita a Segorb un dels elements que ens va sorprendre va ser la catedral amb la forma del campanar trapezoidal.










dimarts, 8 de novembre de 2016

Església de Santa Bàrbara. Segorbe/ Sogorb. L'Alt Palància

 Ermita de Santa Bàrbara. Segorbe/ Segorb. L'Alt Palància.
 El 2 d'abril del 2016 estrenava comarca i poble, Soborb  em va semblar d'una gran riquesa per tot el patrimoni que allà hi vaig descobrir.
Quan vaig arribar davant de l'ajuntament uns murs  van despertar el meu interés. Eren les restes de l'ermita de Santa Bàrara del segle XIV.
Al panell podíem llegir el següent
  L'ermita de Santa Bàrbara és localitzava en l'antic raval de "el Agua Limpia" en el qual els ducs de Sogorb van construir la seua nova residència(hui l'ajuntament) en el segle XIV. En aquesta part posterior de l'edifici es localitzaven alguns horts entre els que es trobava l'Hort de la Dama, denominada d'aquesta manera per haver-hi una dona amb nombrosos surtidors d'aigua.
 Anexe a aquest hort existia una plaça en la qual es va edificar a finals del segle XIV una ermita dedicada a Santa Bàrbara, els seus fonaments han segut localitzats en les excavacions arqueològiques . Daquesta ermita sols queden els fonaments, al haver sigut arrasada a finals del segle  XVI o principis del segle XVII per ampliar l'àrea dels horts.
 Les excavacions arqueològiques també han descobert diversos murs, una amplia séquia i diverses bassetes que pertenyien a una de les adoberies citades als textos, així com d'altres elements també d'inerès, com un ampli conjunt ceràmic d'epoca islàmica que confirma la utilització intensiva de l'espai ja abans del segle XIII




dilluns, 7 de novembre de 2016

Font de vi. Alpatró. La Vall de Gallinera. La Marina Alta.

 Font de vi. Alpatró. La Vall de Gallinera. La Marina Alta.
 En el nostre recoregut per Alpatró i fent el Camí brancal de les Valls de la Marina per la Vall de Gallinara Biel  ens va mostrar com una capelleta en una casa, era una font de vi.

Les escoles Pies. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

Les escoles Pies. Castelló de la Plana. La Plana Alta.
 Durant molts anys l'edifici dels escolapis va ser el conservatori de música de Castelló de la Plana, podem observa alguns claustres molt interessants.



 Escala interior











Porxades

Façana exterior de l'edifici