Caminada en família :jornada 15 de Culla a Benassal.

 El Camí en família:jornada 15 de Culla a Benassal.
El dia 7 de gener del 2017 vàrem fer la primera caminada de l'any, vam fer la darrera etapa del tram Penyagolosa completant d'aquesta manera el tram.
Pel matí feia fred a Culla quan vam començar, en arriba a la bassa congelada Balma li van faltar moments per tirar-li pedres, que rebotaven a sobre del gel.
 Després vam seguir per l'estreta canyada, antiga via de ramat, ocupada en part per la vegetació. Culla al nostre darrera s'anava allunyant, i ens parlava del seu castell ara desaparegut i de la històrica setena de Culla, quedant un estol de paisatges viscuts, com el Penyagolosa darrera de Culla.
Iniciavem  el camí per una llometa, i l'ermita de Sant Cristòfol al nostre davant ens marcava la direcció.
 Com sempre amb Aitana anavèm ajudant-nos, quan ella es cansava jo la agafava a galligotes , i quan jo no podia més ella baixava i  caminava. Som un equip!
 Vam esmorzar prop del mas de Sant Cristòfol, el fred ja havia passat i la caloreta  i el solet revifava els nostres cossos.
 Després de fer un descanset vam seguir, hui l'etapa era més curta  i fàcil. Vam  seguir per la senda  i per camins  amb marges de pedra, els avellaners iniciaven la seua floració i ens recordaven que ens apropàvem al país de l'avellana, a Benassal.
 Vàrem passar per davant de l'ermita de Sant Cristòfol, però no vàrem entrar, ja devallàvem i prompte vàrem entrar a la perla de l'etapa, el paratge del Rivet. Una roureda espectacular.
L'hivern l'havia deixada sense fulles, i una catifa de fulles ens acaronava els peus. Els troncs robustos dels roures omplien tot el paisate, i alguna heura s'enfilava per algun dels troncs. Era un bosc màgic,  però prompte alguns records van vindre a la meua ment, en arribar al vell tronc inert de la vella carranca del Rivet i llegir el seu panell en homenatge , un nus se'm va posar a la gola i les llàgrimes em van relliscar per les galtes.
 La primera caminada que vaig fer pel Rivet vaig trobar-la encara viva, però la gran nevada del 2013, la va partir, i la va matar,  quatre segles d'història arrasats en segons, pel pes de la neu.
 Un altre record trist hem ve a la memòria quan passem pel Rivet, i és el de Pere Enric Barreda, el crònista de Benassal, el record de la caminada amb Pere i el nebot, fent les marques del Camí. Però  un mal vent una nit se'l va emportar.
  Nosaltres ens vam fer algunes fotos al costat de la carrasca i vam esmorzar als banquets de la paret verda, al solet. Després vam fer el darrer trosset d'etapa i de tram, en girar un revol del camí Benassal ens va apareixer a l'Horitzó com a fita  i final del camí,  en entrar al poble  la pedra de les cases  envoltava la part antiga, les torres de la muralla sobreeixien de les cases  i finalment  més enllà  es veia el castell de la Mola. Era emocionant després d'any i mig d'iniciar el tram a Castelló completar el tram Penyagolosa,  en un lloc tan emblemàtic com el castell de la Mola, amb el record també de Carles Salvador signant de les Normes de Castelló que conectava amb el principi del tram, a la llunyana plaça de les Aules de Castelló de la Plana.
 Després vam anar al bar de la plaça, on vam dinar una miqueta i vam celebrar haver arribat, tot brindant amb aigua de Benassal, vam posar l'ecuny als nostres carnets  i vàrem escriure al llibre del Camí , les xiques van fer dibuixos i  ens vam emcocionar recordant l'aventura del Camí al Penyagolosa.

 Culla

 La carrasca del Rivet

 El castell de la Mola de Benassal